Pensava que sería una setmana més complicada però poc a poco ens anem fent a la rutina diària de tornar a Barcelona.
Si el preu del petroli no continua disparant-se y les companyies aerees no segueixen pujant irregularment els bitllets d’avió més d’un cop tornaré aquest any a Sevilla. Tot dependrà de l’estabilitat i disponibilitat en la feina però a mig-llarg plaç probablement me’n vagi a viure a la casa d’Alcalà.
Es una ciutat a uns 5 kilòmetres de Sevilla, l’extensió és major que moltes capitals de província espanyoles, i la població va creixent espectacularment, dada que fa que moltes empreses estiguin confiant estratègicament en la ciutat.
Ja fa més de tres anys que les grúes dominen el skyline. Es nota l’especulació. M’agradaría formar part del desenvolupament d’una o altra manera del meu poble. El temps dirà.


Esta entrada tiene los comentarios cerrados